“El racisme embruta” és una iniciativa de l’Ajuntament de Vic amb la col·laboració de les entitats de lleure MIJAC Sanferm i AEiG Collformic, recollida al Pla Local de Joventut 2017-2020 com una proposta juvenil.
S’han dut a terme cinc sessions de treball al Vicjove, en què s’ha reflexionat sobre el contingut de la cançó, s’ha construït el tema de forma conjunta i s’ha gravat aquest videoclip. Aquest material vol ser una eina de sensibilització per una ciutat oberta sense comportaments racistes ni xenòfobs.
Podeu descarregar-vos la Guia didàctica amb algunes activitats que es proposen per analitzar la cançó amb el col·lectiu juvenil.
LLETRA:
Nyune, nyune, khanas, khanas, komentatzen da, eles falam, dicen, dicen, On dit, they say, diuen, diuen…
Multiculturalitat i respecte com a arma de doble fil.
Contra el seu racisme, trobaran un poble humil.
Dignitat no és currar en negre i no arribar a final de mes
Ni ser explotada per uns maleïts papers.
Racisme i capitalisme van de la mà
en diuen tercer món, comencen a disparar, és genocidi
no formarem part d’aquest declivi
on triar sang o fang com a únic exili.
No te derrumbes por lo que diga la gente.
Hazle frente, mantente fuerte mentalmente.
La vida es un sinsentido si no estamos todos unidos
Amigos, y seguros de nosotros mismos.
Estranys, llunyans, és desesperant,
tinc poca esperança per continuar lluitant.
Semblen carnissers, desbudellen els valors.
esmolen ganivets que van directament al cor.
No escolten ni pensen que s’estan equivocant.
Ara comencen a arreglar tot el que està passant.
«Jo no sóc racista, però sóc molt ordenat».
Ets un impresentable i un desequilibrat.
És una bomba de rellotgeria. Qui ho diria. Espavila.
No es pot ser tolerant, parla i punt, tia!
Tic-tac boom.
exploto perquè d’arguments no me’n falta ni un.
No parlem de races enmig d’aquest món divers
Accepta’t i valora’t, tu vals molt fes anar la ment
Fem del nostre planeta un millor univers
Fem del pervers malmès que mana una foguera rogent
Qui sap la veritat de tot els que ens arriba
quan la realitat mateixa és el terreny de la disputa?
qui mou la mà negra rere aquells que ens manipulen
sigues astuta. El racisme embruta.
Por qué no dar amor. Alegría sin buscar defectos.
Si aquí nadie es perfecto.
El rap es unión, poesía y respeto.
Eso es lo ideal, no tiene secreto.
Si todos por dentro somos sangre color rojo
No existen motivos para humillar a otros
Sobran las razones para erradicar rumores
Con palabras, actos, pactos y canciones.
Més semblants que diferents naixem, creixem,
Entre diferències insignificants
t’explico allò que ens fa semblants
Poden mirar, parlar,
però ningú impedirà que podem ser amants.
Persones no veieu tot el mal que traieu,
Del que feu, provoqueu mal parits va pareu
Que cruel, insistir sempre en la diferència,
Com si tingués alguna importància.
Qui sap la veritat de tot els que ens arriba
quan la realitat mateixa és el terreny de la disputa?
qui mou la mà negra rere aquells que ens manipulen
sigues astuta. El racisme embruta.